A. Polítiques de sòl i habitatge
A.1. Desacceleració del creixement
El ritme de construcció de la Cerdanya durant els darrers anys ha estat molt intens. Ho és especialment al ritme dels darrers 5-6 anys, en els quals s'ha edificat més que en els 15 primers anys de vigència dels plans generals. També ho és perquè solament 1 de cada 10 nous habitatges és per a residència permanent, i perquè el manteniment d'aquest ritme de creixement és incompatible amb la preservació de les condicions paisatgístiques que han estat a la base, precisament, d'aquest desenvolupament.
Aquesta desacceleració està regulada pel Pla Territorial de l'alt Pirineu i l'Aran (PTAPA), document que és el marc urbanístic vinculant i que és vigent des de l'estiu passat. La política de noves àrees de desenvolupament està limitada per les directrius del PTAPA (i també pel Pla Director urbanístic -PDU-, però aquest encara es troba en curs de redacció, i per tant no és vigent), però, a més, ha de ser servidora de les noves estratègies urbanes, ha d'estar orientada a l'estructuració dels nuclis, la diversificació tipològica i d'usos, el reequipament i la creació d'espais centrals i, finalment, estar emmarcada en una estratègia de desacceleració del creixement que tingui en el seu horitzó (tot i que llunyà) la definició i el tancament de la taca urbana fins ara indefinida i oberta.
|
A.2. Estructuració dels nuclis urbans
Les característiques del planejament general, i especialment la dinàmica de creixement que ha sofert la Cerdanya, han fet que els esforços es centressin especialment en el creixement en el sòl amb menys dificultat de gestió, deixant de banda especialment la intervenció en el sòl urbà consolidat, de gestió més difícil. Les conseqüències d'això han estat, en primer lloc, la presència, encara, de molt sòl urbà no desenvolupat, tant en sòl d'actuació directa com en sòl d'actuació poligonal.
D'altra banda, és palesa la manca d'una estructura urbana clara i funcional en bastants dels nuclis: alguns d'ells no disposen ni d'una plaça on realitzar els actes propis de la vida social comunitària. Per tant, l'estructuració dels nuclis, utilitzant precisament els espais encara vacants o necessitats d'una renovació o rehabilitació generalitzada, esdevé objectiu essencial del pla.
És important, però, que el POUP preservi el patrimoni que suposen els milers d'habitatges antics en la tradicional tipologia cerdana, poc protegits per l'actual planejament i molt probablement objectiu preferent de transformació com a conseqüència de la major restricció (en relació al creixement extensiu) del nou marc normatiu: PTAPA, Pla director, el propi POUPM, la legislació urbanística actual, etc.
|
A.3. Utilitzar la unitat de parcel·la rústica i el manteniment del prat amb filera d'arbres que l'envolta com a marc unitari, complert, mínim de desenvolupament
El segon pilar del POUP i un dels elements o propostes més innovadores d'aquest pla és la decisió d'adoptar una matriu generadora de l'estructura territorial i urbana basada en la parcel·la rústica tradicional, particularment en el prat amb filera d'arbres, element bàsic del paisatge cerdà, que defineix la unitat mínima de desenvolupament i gestió, i a la vegada permet la conservació dels elements claus d'aquest medi natural. Es rebutja per inadequada, agressiva amb el medi natural i poc gestionable, la introducció de models de creixement de matriu geomètrica importats de territoris en absolut comparables.
|
A.4. Desenvolupament del sòl urbanitzable.
Adaptació a les característiques topogràfiques del terreny
Les extremes condicions topogràfiques dels sòls urbanitzables, conjuntament amb la anivellació forçada dels espais comuns produeixen greus problemes d'adaptació, en forma de murs de gran alçada, agreujats per la utilització de materials de difícil integració com rocalles, etc. Es proposarà la regulació estricta dels moviments de terres, amb la limitació de l'alçada dels murs, el pendent dels talussos, i altres mesures d'integració topogràfica dels elements construïts.
Adaptació de la ordenació a les traces de camins, recs i sèquies. I protecció d'aquests elements i dels seus marges.
El manteniment de la unitat de terreny definit pel prat amb filera d'arbres permet la protecció del conjunt d'elements que el defineixen. La vegetació del prat tradicional constitueix el seu element més visible i ha de ser objecte de protecció específica.
Ocupació de parcel·les rústiques complertes
Sempre que és possible, es proposa qualificar unitats parcel·laries completes (per tal de mantenir l'estructura del prat amb filera d'arbres), ajustant les cessions en funció d'això.
|
A.5. Criteris d'ordenació
El criteri fonamental és el de no crear nous nuclis de població, mentre que l'extensió de nuclis urbans existents, quan això sigui viable, ho haurà de ser amb criteris integradors.
Per a regular aquest creixement, es tindrà en compte en primer lloc el criteri de protecció visual. S'analitza, per a cada àrea de creixement, la seva visibilitat des dels punts de vista més importants en cada cas, limitant especialment la projecció en alçat del sòl urbanitzable, de manera que s'evitin acumulacions excessives d'alçades d'edificació. També s'eviten els descrestaments o els contactes o la proximitat excessiva amb elements del patrimoni natural o arquitectònic.
Per a estructurar els nous creixements, el POUP determina la utilització al màxim de la vialitat existent, restringint així l'obertura de nous vials.
Finalment, la definició dels sectors s'adaptaran a les traces del territori: vialitat existent, parcel·lació, sòl protegible, etc., i respectaran les limitacions establertes per la legislació urbanística pel que fa a inundabilitat o pendents del territori.
|
A.6. Diversificació tipològica
Potenciar els tipus edificatoris que possibiliten la vertebració de nuclis urbans, l'habitatge permanent i, en el seu cas, l'habitatge protegit: edificació contínua (uni o plurihabitatge) de mitjana densitat Caldrà refondre els tipus existents amb noves qualificacions més adaptades als objectius.
Redefinir la tipologia cerdana dels nous creixements amb criteris de millor adaptació topogràfica i paisatgística, amb disminució, en algun cas, de la densitat neta i de l'alçada i del nombre de plantes. La normativa actual no genera res de semblant a la magnífica edificació cerdana tradicional, i probablement no és viable que ho torni a fer. En qualsevol cas, l'agrupació d'un nombre reduït d'habitatges compartint una única parcel·la, amb un sol accés i amb els vehicles concentrats i fora de la vista, és una bona idea que cal seguir desenvolupant. El punt feble és l'obsessió de mantenir la ficció de l'era com un espai anivellat, quan el territori en el qual avui és possible desenvolupar aquesta tipologia, no ho suporta. El que no és admissible és que l'espai públic sigui el que pateixi la totalitat de la càrrega paisatgística de l'adaptació topogràfica per tal que els habitatges puguin disposar d'un espai totalment pla.
Finalment, caldrà regular una nova tipologia en base a agrupacions d'habitatges al llarg dels vials, alliberant sòl privat posterior i permetent una bona transició entre el sòl urbà i el no urbanitzable. És imprescindible disposar d'una tipologia d'aquesta mena per a resoldre implantacions en contacte amb les àrees centrals dels nuclis.
|
A.7 Criteris d'urbanització
La mateixa reflexió que es fa sobre les característiques de l'edificació caldrà traslladar-la als criteris d'urbanització:
El POUP regularà els elements d'adaptació paisatgística de la nova vialitat, definint seccions tipus, materials i elements de mobiliari, regulació de tanques, elements d'enllumenat, etc. Alguns dels criteris utilitzats en les implantacions de segona residència més antigues (dels anys cinquanta i seixanta, o anteriors), poden servir d'exemple a seguir. Caldrà garantir una amplada mínima dels vials, i elevar el grau de prevalença de l'espai públic sobre el privat, en funció també de les condicions topogràfiques de les àrees urbanitzables restants.
|
A.8. L'habitatge de protecció pública
Noves tipologies aptes per a l'habitatge protegit
L'habitatge protegit és incompatible amb els tipus edificatoris habitualment utilitzats, per tipologia i per dimensió. Cal lligar la reflexió sobre la consolidació dels nuclis amb aquesta qüestió.
Criteris de localització: no segregació, reforç dels centres urbans
Un dels problemes urbans de la Cerdanya és la disgregació del model urbà, la seva invertebració. No podem afegir-hi ara un nou element de dispersió: l'habitatge protegit. Al contrari, ha de ser un element relligador, molt urbà, integrador. Els habitatges protegits no han de ser exclosos dels nuclis; ben al contrari, han d'adquirir un paper rellevant en la seva regeneració, especialment a través del desenvolupament del sòl urbà no consolidat.
Habitatges dotacionals: pla d'equipaments comarcal.
A mig camí entre la reflexió sobre l'habitatge protegit i sobre la política d'equipaments comunitaris, es troba el tema dels habitatges dotacionals (habitatges de lloguer per a grups específics: joves, gent gran, etc.).
Caldrà que del POUP se'n derivi un Pla d'equipaments comunitaris, dins del qual es concreti la política d'habitatges dotacionals?
Política comuna per l'habitatge protegit
La dimensió dels municipis cerdans (exceptuant els més grans: Bellver, Alp o Llívia) fa complicat la gestió de l'habitatge protegit a que obliga la Llei.
Seria interessant i/o possible la creació d'un instrument comú de gestió, per a gestionar els sòls de cessió (o els seus equivalents monetaris) derivats del desenvolupament urbanístic?
En aquest instrument, i per raons de coherència urbanística, s'hi hauria d'incloure el municipi de Puigcerdà?
|
B. El medi natural.
B.1. Regulació de les unitats de paisatge
La regulació del sòl no urbanitzable és tant o més important que la del sòl urbà. Les unitats de paisatge i els elements que la composen són l'objecte d'atenció del POUP. En aquest aspecte tampoc no es parteix de zero: El PTAPA, així com el PDU (aquest encara no vigent), defineixen un marc estricte que el POUP no pot contradir, però sí desenvolupar i concretar. D'altra banda, l'actual planejament general vigent (PICC i NSP) estableix qualificacions específiques per al sòl rústic protegit que el present POUP conserva com a criteri general. Finalment, les proteccions específiques (espais PEIN, Natura 2000, etc.) suposen una protecció complementària que garanteix la pervivència dels valors ambientals de les zones més valuoses del paisatge de la Cerdanya.
Les unitats de paisatge les hem agrupat en tres àmbits:
1. La Plana i les valls pirinenques (els turons a la plana, els prats, camins, sèquies i la vegetació que acompanya sèquies, camins o partions dels camps).
2. L'alta muntanya. Els Pirineus i els prepirineus: els prats de muntanya i els boscos.
3. El Sistema de transició entre plana i muntanya: el Segre, el Querol, les rieres, els torrents i els boscos de ribera
Un element que sotmetem a especial reflexió és la feblesa d'aquells elements del paisatge que han anat esdevenint obsolets a causa generalment de la seva proximitat a les àrees urbanes (conreus abandonats, amb els corresponents elements: camins, sèquies, etc.). L'àrea de màxima atenció urbanística per part del POUP serà precisament l'entorn dels nuclis urbans, on coincideixen aquesta degradació dels valors ambientals amb l'interès pel seu desenvolupament urbanístic a curt termini.
|
B.2. Actuacions de millora paisatgística.
El punt anterior tracta de protecció, de prevenció. En el present punt plantegem mesures concretes, siguin de millora de situacions de degradació del medi, siguin de polítiques concretes a seguir en l'àmbit de l'exercici de l'ús del sòl.
Regeneració pedreres i mines, abocadors. Existeix un munt d'àrees sotmeses a processos extractius que cal regenerar i tornar a la seva situació original. El POUP conté la informació de tots aquests punts, i llistarà les actuacions a realitzar-hi.
Adequació paisatgística de les infraestructures
El POUP també inclourà en el seu redactat les actuacions que calgui en ordre a adequar els elements infraestructurals com: Carreteres, Rotondes, Obres de fàbrica, Dipòsits, Depuradores. De la mateixa manera, establirà els criteris per les noves actuacions, sobretot aquelles d'especial rellevància paisatgística, com la E-9, N-152, etc.
Actuacions paisatgístiques en l'exercici privat de l'ús del sòl
Si en l'àmbit públic, o en el de les concessions privades de caire extractiu o similar cal actuar de manera eficaç, no cal insistir en la importància d'incidir en les actuacions privades:
Millores en urbanitzacions existents. Com s'ha dit abans, la normativa vigent privilegia l'espai privat en detriment del públic. L'adaptació topogràfica de les implantacions urbanístiques, en terrenys cada vegada més pendents (els terrenys plans van ser els primers en desenvolupar-se) produeix un gran impacte ambiental en forma de murs de dimensió excessiva, no sempre ben resolts.
Millores en càmpings, camps de golf, hípiques, etc. Aquestes instal·lacions, en diversos graus, mostren una manca d'integració paisatgística important, accentuada per la dimensió i emplaçaments que els són propis. Caldrà programar en el POUP mesures d'integració a través de plans especials específics o d'altres instruments?
Criteris per a la implantació dels nous sectors urbans. El POUP contindrà un repertori de mesures normatives que han de permetre el correcte desenvolupament dels sectors de nova creació, i la transformació dels àmbits urbans. Aquestes mesures han d'incloure criteris com la minimització dels moviments de terres, l'adaptació a les característiques topogràfiques dels terrenys, a la parcel·lació existent i a l'ordenació de les traces de camins, recs i sèquies, protegint aquests elements i les fileres d'arbres.
Mesures de racionalitat de les obres d'urbanització, amb criteris d'estalvi energètic, mínim consum de sòl per a vialitat, criteris de prioritat als recorreguts per a vianants i ciclistes, reducció de la contaminació lumínica, utilització d'elements, materials i colors propis de la Cerdanya, etc.
|
B.3. La proposta del Pla especial del riu Segre i entorns fluvials.
El POUP programarà un Pla especial destinat a l'ordenació específica del Segre i el seu entorn. L'àmbit definit en el PE inclou els següents tipus de sols:
Part dels espais definits en el Pla Territorial com a Sòl de protecció especial.
Sòls definits com a corredors fluvials, aigües permanents i sòls inundables en períodes de retorn de 500 anys, en el PTAPA i en el projecte de PDU.
Sòls estratègics per a la separació entre nuclis urbans.
Sòls estratègics per a la connectivitat entre nuclis o activitats de lleure.
Propostes que ha de contemplar el PES:
Considerar aquest espai com l'eix vertebrador de la plana
Propiciar la gestió i la protecció del paisatge en aquest entorn.
Assegurar la connectivitat ecològica entre el espais PEIN i la ribera del Segre a través del diferents cursos d'aigua
Regular la implantació urbana en aquesta àrea.
Relligar els passos de torrents i rieres a través dels nuclis urbans o de nous creixements urbans:
Riu de la Llosa al seu pas per Martinet
El Segre al seu pas per Martinet
Torrent de Pi al seu pas per Pi
El Segre al seu pas per Bellver
Riu de Santa Maria al seu pas per Riu de Santa Maria
Torrent de la Valira al seu pas per Sanavastre
Riu de Ger al seu pas per Ger.
Torrent dels Estanys i torrent dels agustins al seu pas per Bolvir
Riera d'Alp al seu pas per Alp i Estoll
El Segre al seu pas per Llívia
Regular els terrenys per afavorir el cicle hidrològic.
Canals i sèquies
Abocaments de depuradores
Rescloses
Noves implantacions d'aiguamolls.
Regular la gestió del verd
Talussos vegetats a la vora de cursos d'aigua
Bosc de ribera.
Vegetació patrimonial
Definir els espais d'ús agrari, mitjançant la qualificació urbanística adequada.
Regular les activitats econòmiques turístiques vinculades als cursos fluvials.
Àrea de pesca de truites a Martinet
Recorreguts pels búnquers de la Línia P
Parc Fluvial a Fontanals.
Itineraris de passejada que enllacin zones amb diferents interessos al llarg del riu
Càmpings
Zones hoteleres
|
C. El lleure i l'equipament
Polítiques d'equipaments comunitaris locals:
El POUP delimitarà, en el sòl urbà no consolidat, sectors de millora urbana o polígons d'actuació amb la finalitat de desenvolupar el sòl urbà restant amb criteris de correcta ordenació urbanística i possibilitant la cessió dels corresponents sòls per a equipaments i zones verdes, d'acord amb el que estableix la llei.
A través de la delimitació dels sectors es tractarà de resoldre els dèficits d'aquest tipus de sòl, particularment en els nuclis urbans amb un nivell més alt de població permanent. En qualsevol cas, l'objectiu és el d'homogeneïtzar el nivell de servei i d'accés de la població.
Donada la singular estructura urbana de la comarca, amb una multiplicitat de nuclis de població, el POUP proposarà un Pla especial d'equipaments com a instrument per a coordinar la política d'àrees esportives, escoles, centres de salut, centres cívics i culturals i altres.
Un element específic del programa, que participa de la política d'equipaments col·lectius i de la d'habitatge és el Pla d'habitatges dotacionals, destinats a joves, gent gran i sectors especials.
Les activitats de lleure i esport vinculades al turisme
Instal·lacions de la neu. El tractament urbanístic de les instal·lacions relacionades amb la neu constitueix un capítol essencial del POUP. Els criteris bàsics per a una política urbanística relacionada amb l'esport de la neu han de ser: Fomentar la modernització i creació d'instal·lacions, la racionalització dels dominis esquiables i la reconducció del creixement edificatori cap a les activitats de serveis o residencials d'alta ocupació.
Les instal·lacions relacionades amb l'esquí de fons han de ser objecte d'un tractament específic i diferenciat.
Noves instal·lacions de golf, i millora de les existents.
El POUP establirà els criteris d'implantació i tractament paisatgístic dels nous camps de golf o pitch & putt previstos, així com la millora específica dels camps de golf existents.
Per als nous equipaments, caldrà respectar les condicions del sòl no urbanitzable protegit on s'assentin, mantenir la vegetació, integrar-se a la morfologia topogràfica del lloc; i l'adopció de criteris de tractament formal dels elements artificials com tanques, edificacions de serveis, etc. L'adopció de sistemes de reg i estalvi de recursos hídrics, i la implantació d'espècies vegetals autòctones han de formar part també d'aquest marc.
Hípiques. Per aquest tipus d'instal·lació es parteix d'una política d'integració paisatgística i del foment del trasllat d'instal·lacions en medi inadequat.
Excursionisme, esports de muntanya. El POUP analitzarà la política de mobilitat a tots els nivells, incloent el foment i la protecció dels recorreguts de caire esportiu, proposant xarxes d'excursionisme o de BTT, rutes alternatives protegides de la circulació rodada, així com la creació de punts d'inici d'aquests recorreguts, equipats amb els serveis corresponents, sempre basant-se en les preexistències d'aquest tipus d'equipament.
|
D. L'activitat econòmica
La implantació d'àrees d'activitat local. La política de sòl per activitats econòmiques.
El POUP assumeix la inviabilitat de dotar a cada municipi o nucli d'un polígon industrial convencional. A l'extrem contrari, tampoc és raonable pensar que la pràctica totalitat de l'activitat econòmica hagi de recaure en el municipi de Puigcerdà. En aquest marc, és raonable pensar en una estructura en la qual es concentrin, en punts estratègics de màxima centralitat i caràcter nodal, les àrees per activitats econòmiques, que al seu torn arrosseguin altres elements de centralitat que caracteritzin el caràcter multipolar de la Cerdanya, caràcter multipolar que el POUP vol reforçar.
Els punts on han de recaure aquestes funcions són, d'una banda, el nucli de Bellver, per la seva posició central, per la funció que li assigna el PTAPA, per l'existència, avui ja, d'un polígon d'activitat econòmica (en el límit amb Prullans), i el municipi d'Alp, en el punt en el qual s'han de trobar les dues infraestructures més importants de la xarxa viària: l'autovia E-9 i la carretera N-152 incorporant el túnel de la collada de Tosses.
Pel que fa a la resta de municipis, el POUP preveu la reserva de sòl per a petites implantacions destinades bàsicament a tallers i activitats artesanals, integrades generalment en la trama urbana corresponent, compatibles amb l'activitat residencial i que potenciaran la vida urbana dels nuclis.
Millora de les àrees existents a través dels instruments de gestió o planejament.
Les instal·lacions existents, sigui el polígon industrial o les petites àrees de tallers, requereixen un tractament de reurbanització i integració paisatgística a través de plans de millora urbana o altres instruments. En el cas del polígon de Bellver, la proposta consisteix en la seva ampliació en el terme veí de Prullans amb el caràcter de centre direccional terciari: Oficines, ús hoteler, comercial, etc., com alternativa a la funció que actualment exerceix Puigcerdà en exclusiva.
Per al polígon industrial impulsat pel municipi de Prats, i que entra en conflicte amb les propostes del PTAPA, caldrà trobar un punt de coincidència que faci viable un cert desenvolupament d'activitat econòmica sense contradir el seu emplaçament a la plana. Una proposta tipològica adequada i una definició precisa de les activitats permeses haurien de ser-ne el camí.
Granges
Polítiques d'integració paisatgística
Foment del trasllat d'instal·lacions en medi inadequat.
Comerç
La Llei d'equipaments Comercials Llei 18/2005, és una llei pensada fonamentalment per situacions molt urbanes i de forma compacta de la urbanització, condicions que no sempre es donen a la Cerdanya. Els problemes que la situació territorial de la Cerdanya pot topar amb la legislació d'equipaments comercials, es poden exemplificar en els següents punts:
- Dispersió de la població en petits municipis i nuclis de població diferenciats, que obliguen a desplaçaments per realitzar les compres quotidianes.
- Manca d'unes estructures urbanes que puguin suportar la implantació de mitjans i/o grans establiments comercials, en el que en la terminologia de la Llei d'equipaments Comercials es coneix com "trama urbana consolidada1".
- Necessitat d'agregar demanda per tal d'aconseguir establiments comercials d'una dimensió que els faci rendibles.
Tot això ha de portar a una redacció de la normativa d'usos que faci compatibles els criteris de la Llei d'equipaments Comercials amb les necessitats d'oferta a la Cerdanya.
Especial consideració com a criteris:
- Extensió de la trama urbana consolidada que permeti una continuïtat en usos residencials plurifamiliars.
- Utilització del mecanisme previst en l'article 13.8 de la Llei d'equipaments per la dotació de supermercats a determinats municipis de menys de 2000 habitants2.
Noves activitats econòmiques
Solament a tall de reflexió, i precisament perquè ha estat un tema suggerit des de la ciutadania, cal avaluar la possibilitat de preveure la implantació a la Cerdanya d'una àrea d'activitats econòmiques o d'investigació relacionades amb les noves tecnologies, aprofitant l'emplaçament transfronterer i les altes qualitats ambientals. Malgrat tot, algunes de les infraestructures que semblen imprescindibles per aquests tipus d'activitats (aeroport, bàsicament) són poc compatibles amb la política de contenció del creixement i protecció del medi natural.
|
E. Allotjaments turístics.
Hotels
El principal problema urbanístic de la Cerdanya és la preeminència del sector de la construcció sobre la resta de motors econòmics, tradicionals o nous. No només l'agricultura i la ramaderia han entrat en crisi, sinó que la resta d'activitats (vinculades al sector turístic, bàsicament) són poc competitives (al menys durant els darrers anys) en relació a les plusvàlues generades pel negoci immobiliari. Per això, cal potenciar al màxim totes aquelles altres àrees econòmiques que permetin diversificar els motors econòmics i rebaixar la pressió sobre el sector immobiliari.
L'activitat hotelera és una molt bona alternativa, tota vegada que permet una ocupació més alta, genera llocs de treball i reactiva els demés sectors vinculats a l'activitat turística, com el comerç, els esports de neu, etc.
Els ajuntaments són plenament conscients d'aquesta qüestió, i han plantejat la necessitat que el POUP faci les reserves de sòl per a noves instal·lacions hoteleres. El POUP proposarà, a més, instal·lacions hoteleres vinculades als centres direccionals (Bellver/Prullans i Alp) i també potenciarà una xarxa d'àrees d'ús exclusiu hoteler en emplaçaments singulars (estacions esquí, punts d'accés viari principals) o en el medi urbà dels nuclis.
Càmpings
El POUP no preveu ni permet la creació de nous càmpings. En canvi, proposarà programes de readaptació dels càmpings existents, moltes vegades amb problemes de perill d'inundabilitat, manca de protecció envers les infraestructures i gairebé sempre amb un gran impacte paisatgístic negatiu. El POUP proposarà mesures de protecció i restauració paisatgística, internes i externes i establirà una nova normativa única en matèria urbanística per a la comarca.
Turisme rural
El POUP inclourà el Catàleg de masies i cases rurals, i dins d'aquest catàleg, aquelles edificacions susceptibles d'acollir activitats de turisme rural. Per aquest cas, la Llei d'urbanisme permet que, mitjançant un pla especial, es puguin produir petites ampliacions per a acollir el programes del turisme rural. El catàleg, òbviament, també regularà els demés usos permesos: hoteler, habitatge, etc.
|
F. Infraestructures
Xarxa bàsica de carreteres: E9, N-260, N-152, nou túnel de Toses
El POUP recollirà les reserves de sòl prescrites pel planejament sectorial i/o territorial, especialment pel que fa a les vies i elements principals: Eix del Llobregat (E-9), N-152 amb nou túnel de Toses i rectificació de trams de la N-260.
El pla proposarà, en cada punt, mesures de traçat, model i secció adequades en funció de les característiques dels nuclis i del territori, per tal de garantir la millor integració d'aquestes vies amb l'estructura viària local, així com mesures de tractament paisatgístic d'aquestes vies.
Xarxa comarcal i local de carreteres
La xarxa anteriorment esmentada ha de garantir la mobilitat bàsica, d'accés a la Cerdanya, però aquesta xarxa ha d'estar completada per xarxes locals amb característiques molt diferents, en les quals predomini la seguretat, la coexistència dels diferents tipus de trànsit (vehicles rodats amb velocitat limitada, ciclistes, vianants...), les qualitats paisatgístiques i ambientals, etc. Aquestes vies han d'estar segregades al màxim de la xarxa bàsica i han de formar, al seu torn, una malla de mobilitat segura entre el conjunt de nuclis de població i indrets d'interès, i connectada, a més, amb la xarxa de camins i senders.
Les mesures de tractament paisatgístic dels nous traçats o ampliacions de seccions, han de partir de la protecció i manteniment dels elements de la vegetació existent, i també d'altres com recs, sèquies, marges, camins, etc.
FFCC de Barcelona a La Tour
Tot i que aquesta infraestructura ultrapassa la competència del POUP, sembla clar que la modernització de la línia és una condició indispensable per permetre un nivell d'utilització adequat als temps presents. A un nivell més concret, el pla ha de permetre la implantació de nous usos per als edificis vinculats a la línia, així com la restauració dels edificis i entorns de les estacions.
Aeròdrom
L'opció del pla serà la de mantenir l'activitat actual i l'ús esportiu d'aquesta instal·lació, d'acord amb els criteris mantinguts pels ajuntaments implicats en el seu àmbit.
|
G. Regulació normativa de l'edificació i la urbanització.
Els criteris per al tractament normatiu del POUP es basarà en les següents premisses:
Unificar i racionalitzar el conjunt de documents urbanístics avui vigents, de manera que s'obtingui un únic instrument entenedor i fàcil d'aplicar.
Posar un èmfasi especial en la regulació del procés d'adaptació del patrimoni de cases cerdanes existents a les noves exigències de l'habitatge, sense pèrdua dels seus valors arquitectònics.
Regular les característiques de les noves edificacions de manera que es freni la banalització formal derivada d'una interpretació poc rigorosa dels trets característics de l'arquitectura tradicional de la Cerdanya. Alguns elements de reflexió seran:
Adaptació a les característiques topogràfiques del terreny
Cal evitar els desmesurats murs d'escullera. L'adaptació topogràfica s'ha de fer en base a talussos de pendent màxim 2/3, limitant l'alçada total a 3 metres, puntualment 3,5 metres.
Volumetria
Cal tendir cap a volumetries senzilles, ben adaptades al terreny, individualment, defugint la repetició mecànica i l'arquitectura de consum.
Alçada de l'edificació. Nombre de plantes.
En la tipologia cerdana, la limitació a PB+1 pot ser una mesura necessària, al menys per als nous creixements.
Geometria de les cobertes
Caldrà evitar les cobertes de múltiples pendents, amb aparició de capelles i altres elements deslligats de la tradició cerdana.
Densitat d'habitatges
La tipologia cerdana podrà incloure variants de densitat limitada fins a un habitatge per cada 400 m2 nets de parcel·la, per coherència amb les demés mesures integradores. En qualsevol cas, és molt més important l'adaptació topogràfica.
Obertures. Relació buit/ple a les façanes
El POUP regularà els elements mínims de composició de les façanes, limitant la creació de forats, la seva proporció i posició, per evitar resultats extravagants de difícil integració.
Debat sobre els materials i acabats
Tot i que a aquestes alçades sembla estèril un debat sobre aquests aspectes, pot ser important pronunciar-se sobre l'agressió al paisatge que suposa la introducció de tipus de pedra, elements i colors molt diferents dels tradicionals, que han produït un enfosquiment dels nuclis urbans. Idèntica reflexió es podria fer sobre el tipus i tractament dels elements de fusta a les façanes, i dels materials i geometries de les cobertes.
|
H. Temes específics per al vostre municipi
- Opinió general respecte de la proposta de Criteris del POUP per al vostre municipi (dimensionat del creixement, situació dels nous sectors, propostes de reforma de sectors en sòl urbà...)
- Edificis en el sòl no urbanitzable que cal incloure en el Catàleg
- Edificis o elements d'interès cultural que cal protegir
- Elements o espais naturals a protegir
- Actuacions de millora dels centres urbans que creieu necessàries
- Actuacions d'habitatge protegit que creieu necessàries
- Actuacions de millora de la mobilitat rodada o de vianants que creieu necessàries
- Millora del transport públic
- Nous serveis i equipaments al municipi que el POUP hauria de preveure
- Altres
|
ALTRES QÜESTIONS
Si voleu que aquest qüestionari inclogui altres temes o que matitzi o desenvolupi algun dels punts inclosos, assenyaleu-ho en el requadre següent:
|
|
|
|
|
Informació de contacte
|